Benvolguts i benvolgudes alumnes: A simple vista sembla un somni. No has de xafar l’institut. El somni de qualsevol estudiant fart de carregar els seus llibres, fer deures i matinar. No obstant això, el geni de la llàntia ha concedit el desig a mitges perquè la llibertat es redueix a casa. De sobte les videotrucades, les tasques online i els aplaudiments de les huit de la vesprada formen part del dia a dia. I has d’adaptar-te i esmorzar un bol de resiliència cada matí per fer les teues classes de mates, llengua, anglés, biologia… Fórmules, vocabulari, operacions i conjugacions verbals semblen el més prioritari. Però no t’equivoques, allò que veritablement estàs aprenent és a esperar, a anhelar, a avorrir-te i sobretot a APRECIAR. En aquesta paraula de tan sols huit lletres es troba el teu vertader aprenentatge. Estàs aprenent. Estàs aprenent a apreciar tot allò que era normal i pel simple fet de ser-ho, no mereixia la teua estima. Jugar al carrer, abraçar a un amiga que ha ficat un gol, xocar la mà del teu amic que és un crack en parkour, dedicar-li una mirada al xic o xica que t’agrada o contar-li un secret entre xiuxiueigs a la teua amiga. Aprecies altre tipus d’influencers. Ignoraves que ho eren, però saps que les seues accions i el seu esforç influeixen i molt en aquest moment. Metges i sanitaris que lluiten en primera línia contra aquesta pandèmia; transportistes que recorren molts kilòmetres perquè no ens falte de res; agranadors i els que netejen i desinfecten carrers i edificis; agricultors i jornalers que conreen i recullen els fruits que la natura ens dóna; treballadors de producció d’ aliments, dependents de supermercats, fruiteries i forns que hui permetem que tingues menjar en la teua nevera; o policies i forces de seguretat que vetlen per nosaltres.
Voluntaris que fan la compra a persones majors, empresaris i treballadors que de sobte fabriquen respiradors, cosidors que cusen màsqueres. Treballs que tal vegada no mereixen la teua atenció però ara apuntalen els fonaments de la societat, eixa de la que formem part tu i jo, pares, germans, amics i veïns. Tal vegada ara passes més temps amb la família i valores cada instant que transcorres amb ells o pot ser que estigues angoixat perquè et presten massa atenció o perquè ja no estan. Potser els teus familiars formen part d’aquest exèrcit de treballadors que hui lluiten en hospitals, al carrer, als supermercats o al camp i els trobes a faltar. En qualsevol cas, estàs aprenent. Tal vegada a cuinar, netejar, reflexionar o a dormir més. Tal volta aquest confinament et servisca per conèixer-te o adonar-te que estàs enamorat o que l’odies o les dues coses a la vegada. Les nostres vivències, bones i dolentes, ens construeixen com a persones. Açò és la vida. Molts aprenentatges s’aprenen en els moments roïns, perquè ningú viu en rosa eternament. La realitat de hui ens ensenyarà a ser més savis demà. L’anhel de hui ens ensenyarà a apreciar el que abans era simplement trivial. Quan tot açò acabe i tornes a xafar el carrer, la brisa joguinejarà amb el teu monyo i hauràs aprés a APRECIAR eixe vent de normalitat.
Una forta abraçada. Pilar López.
